Les nostres recomanacions i propostes

Va néixer a Càrdenas, província de Matanzas, el 14 d´agost de 1912.

El 1938 es traslladà a L´Havana, on publicà un extens i explosiu poema La Isla en peso i una col.lecció de peces breus sota el títol Poesía y prosa. El 1946 va viatjar a Buenos Aires on es relaciona amb escriptors com Macedonio Fernández, Oliverio Girondo, E. Martínez Estrada i Witold Gombrowicz, entre d´altres. Es va unir l´anomenat Comité de traducción de Ferdydurke del polonès al castellà que es reunien al cafè Rex de l´avinguda Corrientes; al poc temps Gombrowicz el nomena president, i això marcarà el resultat de l´empresa: qualsevol que llegeixi la versió espanyola pot reconèixer l´estil singular de la prosa literària de Piñera. Estil característic dels brillants relats que publica a Buenos Aires al voltant al 1947, poblat de personatges sensibles, marginals i en inestable equilibri.

A Buenos Aires, Piñera continua escrivint narracions, poemes i peces de teatre; tradueix i col.labora primer amb la revista Orígenes i més endavant amb Ciclón. Entre els escriptors amb els que manté contacte destaquen Murena, Mallea, Borges, Sábato, Silvina Ocampo, Bioy Casares, Rodríguez Feo, etc.

Torna a L´Havana al 59, on col.labora amb Cabrera Infante i Carlos Franqui, durant els primers anys de la Revolució. Els seus posicionaments poc convencionals xoquen aviat amb la línia del règim i a partir del 65 és marginat i ignorat per la cultura oficial. Mor el 1979.