Les nostres recomanacions i propostes

I finalment arriba: l’Editorial Flâneur publica l’Austerlitz de W. G. Sebald, gràcies a la traducció d’Anna Soler Horta.
 
Només amb el títol, aquesta obra ja ens fa saber que ens espera una immensa lectura. Perquè aquí Austerlitz és un lloc (l’Estació), és el personatge (interlocutor del narrador) i és el llibre. A partir d’aquí podem desbrossar els viaranys del relat que no són altres que els que ronden entre la geografia i la vida personal, entre els llocs i les persones. I és aquest transitar encuriosit i atent el que permet reviure un munt d’experiències a partir de l’observació del detall, d’escoltar els refilets de l’entorn. I si aquesta és l’actitud del narrador, la del protagonista, aquest tal Austerlitz solitari que en la recerca somnàmbula de la seva identitat queda abocat a una mena d’apatia vital, s’acosta més a la resignació que a l’esperança, perquè l’intent de construir un nou jo sempre resulta il·lusori, gairebé diríem que es un esforç caducat, una confiança feta parracs.
 
El narrador escolta i pren nota de les crides d’Austerlitz, i és aquest documentar-se, aquesta insistència a donar testimoni, el que permet a la paraula fer front a l’oblit: enregistrar la vulnerabilitat que protagonista, narrador i lector comparteixen davant la realitat.
 
A disposició del Sebald més genuí, la coberta de l’estació d’Austerlitz esdevé símbol de la memòria: bigues, vidre i cagarrulles, per on entra la llum alhora que impedeix veure el cel si mirem amunt.
 
I Austerlitz és també exemple cabdal de l’estil Sebald, que com diu l’editor “barreja diversos gèneres per acabar confeccionant-ne un d’únic i original”.