Les nostres recomanacions i propostes

Yannick Garcia no era un complet desconegut en l'àmbit literari: traductor de diversos assajos i novel·les, va guanyar el Premi de Poesia Gabriel Ferrater el 2003 i ha publicat, a més de relats en diferents antologies i revistes, el recull de contes, també premiat, Barbamecs. Però amb La nostra vida vertical entra de ple en una nova categoria, perquè estem davant d'un llibre de relats amb un cos i unes ressonàncies poc trobades a les taules de novetats. I és que aquest és un catàleg de personatges que té vocació exhaustiva, en el temps i en l'espai, no amb voluntat totalitzadora sinó amb la intenció de crear un calidoscopi representatiu que universalitzi sentiments, frustracions, esperances i relacions entre personatges o amb el que els envolta (generalment més complicades del que voldríem). Els estats d'ànim d'aquests protagonistes són una construcció mil·limètrica a la qual ens endinsem gairebé sense adonar-nos, obrint porta a porta, descobrint l'interior d'unes personalitats imprevisibles, viscudes com les nostres, patides, desordenades, però sense tremendisme forçat, amb molt d'humor elegant i evocador. El monòleg interior de la majoria dels contes no serveix només per explicar una història (que també, i se't posaran els pèls de punta), sinó també per dibuixar uns personatges rodons ens totes les seves característiques, pensats amb la paciència d'un enginyer, que amaga en la aparent simplicitat la més complicada de les perfeccions.

Així, hi trobarem, per exemple, un noi suís, “esguerradet” pel monyó a la mà, que en un viatge oníric coneixerà l'amor amb una noia en cadira de rodes; l’extraordinària història del vell jueu amb un passat esgarrifós que estiueja a un càmping de la costa catalana i que després d'una embòlia s'ha de comunicar amb el seu nét petit amb gestos i mirades; o el relat d'un italià que serà segrestat amb els seus col·legues d'excursió a Qaanaaq (Groenlàndia), vivint un periple surrealista amb un final del tot enigmàtic.

A més d'aquestes històries que, per difícil que us sembli, aconseguiran emocionar-vos en totes les direccions, l'expressió formal de l'autor en cadascun dels relats té pocs precedents en la literatura catalana actual. Hi trobareu una bona dosi d'experimentació literària, amb referents contemporanis de primer nivell (no és casual la seva genial traducció de Saunders), com per exemple un conte escrit íntegrament a base d'interrogacions. Però també és molt interesant l'ús del català, convertit aquí en un material mal·leable, amb mil registres i variacions que l'autor sap dur a nivells poc vistos de desimboltura, sense caure en influències foranes, ans al contrari. En fi: un recull de contes rodó, en la línia arriscada dels últims Premis Documenta, que construeix una idea literària que té en compte el fons i la forma, les parts i el tot.