
Sobre el llibre No de Paula Carbonell i Isidro Ferrer publicat per A Buen Paso al 2024:
No és un crit silenciós. No és un llibre que parla del que ésessencial, de salvaguardar la infància, de no rendir-se malgrat tot. Amb molt poques paraules, l’escriptora Paula Carbonellexplica la història d’una germana i un germà, que podrien ser qualsevol de nosaltres, atrapats en l’absurd de la guerra. L’il·lustrador Isidro Ferrer construeix l’inimaginable amb tot just uns trossos de fusta, creant un contundent llenguatge visual amb una escala que canvia de forma i funcions i un forat a terra que no para de créixer. No neix de la impotència, la ràbia i la pena, però sobretot és un no voler mirar cap a una altra banda, fins i tot quan al món li és igual. En definitiva, aquest llibre és un no visceral a l’horror dela guerra.Altres llibres de Paula Carbonell
Altres persones que han llegit No de Paula Carbonell i Isidro Ferrer han escollit
El llibre No de Paula Carbonell i Isidro Ferrer pertany a la matèria
Veure altres ressenyes de Infantil
Ressenya
Gustavo Puerta Leisse y Elena Odriozola Belastegui
Lecciones de cosas
¿Alguna vez te has detenido a observar una piedra, a escuchar el sonido de la lluvia o a sentir la textura de una hoja? Lecciones de cosas, ilustrado por Elena Odriozola, nos invita a un v...

Ressenya
Oliver Jeffers
Tornar a començar
Es tracta d'una reflexió sobre com la humanitat ha arribat fins aquí i cap a on ens encaminem, tot això envoltat d'una gran força visual. Al mateix temps, exposa una interessant autocrítica com a s...

Ressenya
Myriam Dahman, Nicolas Digard, Júlia Sardà
Leina y el señor del bosque
Dentro de este mundo mágico, Leina debe superar una serie de pruebas haciendo uso de su astucia e intuición. Esta aventura acaba convirtiéndose en una fábula donde la verdadera protagonista es la h...

Ressenya
Kiran Millwood Hargrave
Leila y la zorra azul
La autora nos hace ver que somos los humanos los que estamos provocando que miembros de otras especies, y de la nuestra propia, tengan que cambiar su forma de vivir y deban huir cada vez más lejos ...
