L’alè dels llaurats

Ens trobem en una Ciutat Eterna liderada per en Hunter, amb el Comodor retirat en un segon terme però atent a tot el que passa. Hi ha una calma aparent, perquè en Hunter projecta una imatge de líder modern, bonàs, pietós. La mena de persona que fa “el que s´ha de fer” de la millor manera possible i t´estalvia els detalls perquè no val la pena que hi perdis el temps. El bénestar a Ciutat Eterna ha pujat i s´han acabat les Llaurades que tan desagradables resultaven per a molts Eterns. Viuen en una mena de Món Feliç on tothom va a la seva i on no cal preguntar-se què està passant realment. Perquè, evidentment, segueixen morint Breus. Però aquesta vegada de manera silenciosa. En Hunter ha après que el poder ha d´esclafar en silenci perquè, tard o d´hora, els humans (per molt bé que visquin) tendeixen a tenir remordiments. El coneixement és molt perillós i en Hunter centrarà gran part dels seus esforços en impulsar el desconeixement i en acabar amb qualsevol Etern sospitós de desviar-se del seu Món Feliç. Com esfondraran l´Anne, en Clive i l´Ester el sistema ideat per en Hunter? Com ho viurà el Comodor des del seu retir?