Magret i els anarquistes

Sobre el llibre Magret i els anarquistes de Francesc Puigpelat publicat per Alrevés al 2018:

Barcelona, hivern de 1936. El comissari de la Policia Judicial del Quai des Orfèvres Jules Magret (que no Maigret encara que s’hi acosta molt), fumador empedreït de pipa i amb el seu peculiar bombí arriba a la ciutat de Barcelona amb un objectiu ben clar: capturar l’anarquista Llibert Tarrés, un estafador especialista en falsificació de signatures i documents acusat d’homicidi. Sota aquest pretext les intencions del policia son encara més enrevessades: enxampar el Genovès, l’autèntica obsessió de Magret, un dels criminals més buscats, indescriptibles, i fugissers d’Europa, una mena de fantasma capaç de travessar les fronteres i canviar la seva identitat. Allà –amb l’ajut d’altres policies- s’hi trobarà de tot: un país en guerra, conflictes policials que patrullen per la ciutat, militars feixistes contra els republicans, partits d’esquerra i sindicats que organitzaven piquets, desgràcies familiars i encara més cadàvers en un territori ben conflictiu. Un embolic de primera que el durà també fins a les denses boires hivernals i gebradores de Lleida, on Magret trobarà una veritat inesperada en una atmosfera densa i tibant que no es descarrega fins el final, com una tempesta.