La mutació dels pollastres

La mutació dels pollastres
Segons el jurat format per Meritxell Cucurella-Jorba, Anna Gas, Francesc Gelonch, Anna Pantinat i Maica Rafecas, «la mutació dels pollastres provoca reaccions tan físiques com emocionals en el lector, que s´endinsa amb fascinació en un univers singular guiat per una mirada afilada sobre la realitat.».
L´obra segueix la dissortada vida d´un jo poètic encarnat en un pollastre. Un pollastre que, durant la seva curta i confosa existència, ha sigut alimentat nit i dia amb la grana de suposades certeses (religió, família, convencions socials, heteropatriarcat, heterosexualitat, etc.). Només quan es veu penjant cap per avall a punt per ser degollat, s´adona que aquestes certeses li sagnen com una gran mentida. Però ja és massa tard per continuar sent. És llavors, un cop mort i passat un temps per refredar-se, que aquest pollastre esdevé quelcom diferent: muta. Sense entrar a jutjar si la mutació és millor o pitjor que l´estat previ, comença la construcció d´un nou relat propi.
«Contra la idea que a la vida tot pot fer girs inesperats, Pep Sanz planteja que el lloc d´on venim, allà on naixem, determina del tot la nostra experiència vital, i que per escapar de l´escorxador, primer has de saber que hi ets i, encabat, tenir prou força per ser capaç de sortir-ne i estar preparat per enfrontar-te al sol abrusador i a l´ermàs que t´espera a fora.» diu Míriam Cano al pròleg.