A dues veus

Potser aquests versos transiten la via del desig arribats des d´un univers fràgil, el de la memòria. La subtil matèria primera dels encontres efervescents traspua l´essencial manera d´entendre la relació afectiva: física realitat que coincideix amb el frec unànime dels sentits. I els mots acompanyen tothora la veritable possibilitat de ferir la carn dels dies, majúsculs, proteics, sincers i tan creatius alhora. Tot s´hi avé per garantir la fortuna de la comunicació confirmant la reducció de les distàncies. A dues veus assaja la intensitat plural de l´ardència sensual quan els estels fan cintra per protegir la decidida manera d´abordar el fet amatori.