Els contracops de l´enyorança. Escrits de l´exili

Sobre el llibre Els contracops de l´enyorança. Escrits de l´exili de Francesc Trabal publicat per La Mirada al 2012:

Francesc Trabal a Amèrica... No arriba a les 150 planes i recull només sis anys d’articles, però sembla que gairebé totes les experiències possibles de l’exili es concentrin a Els contracops de l’enyorança. Però la central i indefugible és l’enyorança esborronadora i radical, aquella que només experimenta l’home religiós que necessita tornar a la falda, com tant sovint diu Francesc Trabal, de la pàtria. Els articles ens aboquen de l’optimisme inicial per salvar-se del malson del derrotat a l’enyorança corrosiva i amarguíssima. La singularitat, per tant, dels articles del primer exili, entre el 1940 i el 1946, no rau en el mostrari de sentiments de l’exiliat, sinó en la possibilitat de seguir de prop la ruta interior d’un home de lletres amb un amor per la pàtria de caràcter cardinal, mortificant i d’estirp netament religiosa. Aquest amor es diu Catalunya i s’expressa de tantes maneres que és d’això del que veritablement tracten els articles en el rerefons de l’experiència de l’exili, i malgrat ella i contra ella: “Prou ens esforcem a voler enganyar-nos —sí, a enganyar-nos— a nosaltres mateixos. Però si volem dir la veritat, ara, ben bé allò que se’n diu només catalans, ja no ho som. No, no, no! No ens fem il·lusions. Ara, en lloc de catalans, som catalans d’Amèrica. I no val a fer veure que nos ens adonem (...) Tots plegats ens estem morint d’enyorança”. El País