L´Ovidi se´n va a la Beckett

L´Ovidi se´n va a la Beckett
Sobre el llibre L´Ovidi se´n va a la Beckett de publicat per Sembra al 2021:
Un homenatge a tants homenatges des de baix i que des de fa 25 anys ha anat esdevenint un homenatge imprevist continuat, quotidià i permanent. Aquest és el sentit de L´Ovidi se´n va a la Beckett , llibre-CD amb el qual el col lectiu OVIDI4 format per Mireia Vives, Borja Penalba, David Caño i David Fernandez reivindiquen Ovidi Montllor i Mengual.Ho fan des de la generació que va néixer sota la democràcia de l amnèsia, la precarietat a perpetuïtat i l orgia immobiliària i, des d aquesta perspectiva, és un reconeixement a totes les persones, col lectius i músics que –contra els grisos planificadors de l oblit i el bandejament- han contribuït a rehabilitar la figura de l obrer de la paraula d Alcoi. I ho fan col lectivament, amb un llibre de 164 pàgines amb introducció de Jana Montllor, pròleg de Marina Garcés, epíleg de Jordi Cuixart i una acuradíssima antologia de fins a 24 textos i articles especialment seleccionats per aquesta edició i signats per d Antoni Miró, Feliu Ventura, Isabel Clara-Simó.
Altres persones que han llegit L´Ovidi se´n va a la Beckett de han escollit
El llibre L´Ovidi se´n va a la Beckett de pertany a la matèria
Veure altres ressenyes de Música
Ressenya
Grafton Tanner
Las horas han perdido su reloj
Las políticas de la nostalgia
Durante las guerras napoleónicas, un brote de nostalgia asoló las tropas francesas, los enfermos vegetaban de pena y morían poco tiempo después. Los médicos de la época estudiaron varias opciones p...

Ressenya
Francis Wolff
¿Por qué la música?
¿Por qué tocamos música los hombres? Porque tenemos que amaestrar los acontecimientos. Entenderlos. Abstraerlos de las cosas. Incorporarlos a nuestro cuerpo y a las exigencias de la razón. Salir de...

Ressenya
Damon Krukowski
The new analog
Cómo escuchar y reconectarnos en el mundo digital.

Ressenya
James Rhodes
Fugas
Rhodes vuelve a defender la tesis principal de Instrumental: la importancia de la fantasía como tabla de salvación.
