Besos càlids en un jardí encés

Albert Álvez s´aproxima amb aquest poemari a la poètica dels jardins selvàtics i feréstecs. Aquets representen meandres i escampalls verds amb flors de tota mena i plantes ornamentals depenent de cada estació de l´any. Els versos són una bona eina de coneixement i recreació delirant per penetrar el cor dels parcs on hi ha jardins frondosos amb colors llampants i virolats. També un jardí pot constituir una bona metàfora de l´escenari encès on expressar el desig i besos càlids dels enamorats. Però hi ha jardins privats i públics, naturals i urbans que afecten al cor i al pensament que convé recordar, percebre i repersentar amb l´energia de la fantasia.