Antigona


Antigona

Sobre el llibre Antigona de Jean Anouilh publicat per Comanegra al 2017:
Inspirada en el mite d’Antígona, l’obra més cèlebre de Jean Anouilh subverteix els codis de la tragèdia homònima de Sòfocles. Abandona el lirisme majestuós i l’aura atàvica dels personatges per situar-los en una dimensió quotidiana i centrar-se en les seves pulsions internes. Escrita durant l’ocupació alemanya de França, la rebel·lia d’Antígona, enfrontada al seu oncle Creont, ha estat rebuda com una al·legoria de la resistència. Jean Anouilh (Bordeus, 1910 – Lausana, 1987) és probablement el dramaturg francès més representatiu de la seva generació. Fill d’un sastre i una violinista, cursa estudis secundaris a París i ben aviat comença a interessar-se pel teatre. Un vespre de 1928, meravellat per la representació de Siegfried de Jean Giraudoux, decideix consagrar-se a l’escriptura teatral i poc després abandona els estudis de dret que havia començat. Autor d’una prolífica producció dramàtica, autoclassifica les seves obres segons la gran diversitat de registres i tonalitats que van del pessimisme moral de les «peces negres» a l’humor i la fantasia de les «peces roses» passant pel domini de l’arquitectura teatral de les «peces brillants». També dirigeix algunes de les seves pròpies obres, és autor d’adaptacions teatrals i treballa com a guionista per al cinema i la televisió. El 1980 és el primer guardonat amb el Gran Premi del Teatre de l’Acadèmia francesa.Altres llibres de Jean Anouilh
Altres persones que han llegit Antigona de Jean Anouilh han escollit
El llibre Antigona de Jean Anouilh pertany a la matèria
Veure altres ressenyes de Teatre i Arts Escèniques
Ressenya
Kit Mackintosh
Gritos de neón
Este no es un ensayo al uso: Mackintosh intenta introducirnos con su escritura a una especie de nueva carne sonora; por lo tanto, no encontraremos estrictamente tecnicismos musicales que expliquen ...

Ressenya
Grafton Tanner
Las horas han perdido su reloj
Las políticas de la nostalgia
Durante las guerras napoleónicas, un brote de nostalgia asoló las tropas francesas, los enfermos vegetaban de pena y morían poco tiempo después. Los médicos de la época estudiaron varias opciones p...

Ressenya
Lucía Carballal
Las últimas
A través de unos diálogos que ponen el foco en lo relacional, acompañamos a los personajes en esos entres que permiten a Carballal explorar la complejidad de la identidad y las relaciones ...

Ressenya
Angélica Liddell
Solo te hace falta morir en la plaza
Revisar los límites del arte o el concepto de éxtasis son algunos de los temas que Liddell aborda. Una visión contemporánea que choca con valores construidos en el barroco y heredados hasta nuestro...
