Dues dones que ballen


Dues dones que ballen

Sense existències ara
Rep-lo a casa en 2 / 3 dies per Missatger o Eco Enviament*Sobre el llibre Dues dones que ballen de Josep M. Benet i Jornet publicat per Arola al 2010:
Josep M. Benet i Jornet va néixer a Barcelona quan començava la segona Guerra Mundial. Li va costar aprendre a escriure, va lluitar contra les matemàtiques i ni ho va intentar amb la física i la química. Era el rei en religió. Un cop va saber llegir, -escriure va ser una altra cosa i encara se li escapen faltes-, es va posar a inventar i a dibuixar històries; per jugar. Va passar al teatre, escrit en somort castellà, cap al 1958. I la seva primera obra en català data del 1963. Mentre, estudiava, només l´indispensable per aprovar, filologia romànica. Ja no va parar de produir literatura dramàtica. La seva carrera no és intensa, però sí insistent. El 1975 va començar a treballar per a la televisió. Des que es va crear, forma part de la productora Diagonaltv. Tal com deia Albert Benach en una altra divertida solapa d´aquesta col·lecció, la seva carrera d´autor teatral no és fulgurant. En el cas de Benet és un anar-hi anant. Estima molts autors: Vilanova, Guimerà, Puig i Ferreter... O Espriu, Brossa, Villalonga... O Sirera... O des de Belbel fins a Riera passant per Cunillé, Batlle, Plana... N´hi ha tants, que li agraden. I va de debò! Però en aquest precís instant ha de reconéixer que els seus dramaturgs preferits són Cristina Clemente, Jordi Casanovas i Josep Maria Miró Coromina. Ell sabrà.Altres llibres de Josep M. Benet i Jornet
El llibre Dues dones que ballen de Josep M. Benet i Jornet pertany a la matèria
Veure altres ressenyes de Teatre i Arts Escèniques
Ressenya
Kit Mackintosh
Gritos de neón
Este no es un ensayo al uso: Mackintosh intenta introducirnos con su escritura a una especie de nueva carne sonora; por lo tanto, no encontraremos estrictamente tecnicismos musicales que expliquen ...

Ressenya
Grafton Tanner
Las horas han perdido su reloj
Las políticas de la nostalgia
Durante las guerras napoleónicas, un brote de nostalgia asoló las tropas francesas, los enfermos vegetaban de pena y morían poco tiempo después. Los médicos de la época estudiaron varias opciones p...

Ressenya
Lucía Carballal
Las últimas
A través de unos diálogos que ponen el foco en lo relacional, acompañamos a los personajes en esos entres que permiten a Carballal explorar la complejidad de la identidad y las relaciones ...

Ressenya
Angélica Liddell
Solo te hace falta morir en la plaza
Revisar los límites del arte o el concepto de éxtasis son algunos de los temas que Liddell aborda. Una visión contemporánea que choca con valores construidos en el barroco y heredados hasta nuestro...
