La memòria ets tu

Em dic Homer i vaig perdre la meva família durant la guerra. He creuat els Pirineus a peu amb quinze anys camí de l´exili. He crescut orfe als carrers de Barcelona i he fregat la mort a les presons de l´Uruguai. He begut amb Hemingway, he saludat Hitler i he fet l’amor al cotxe de Franco. M’han disparat per l’esquena i m’han disparat al cor. He silenciat El Molino i m’ha besat la Bella Dorita. He empunyat el ganivet de Bou Assegut. He estat on mor el vent i he dormit entre tresors perduts. M’han afusellat. He inspirat genis i n’he conegut d’altres. He begut fins a caure, he rigut fins a plorar, he somiat, he robat i he matat. I m’he enamorat. Tres vegades. Totes tres de la mateixa dona...