Les nostres recomanacions i propostes

Existeix un marc legal. Ara bé, és possible prendre decisions democràtiques que ens condueixin a situacions no previstes en aquest marc? O el que s’hauria de fer és més aviat incorporar dins del marc legal la possibilitat de decisions que el sobrepassin? I quin subjecte polític implica l’elecció entre aquestes dues possibilitats? Heus aquí el que anomenem «problema de l’excepcionalitat política» i que Lluís Montull, seguint Benjamin, planteja en aquest llibre com el problema central de la política. 

L’autor parteix d’una comparació entre les teories de Benjamin i de Carl Schmitt per tal de poder defensar que una veritable democràcia hauria de preveure l’excepció política sense alhora integrar-la al dret. Defensarà per tant que tot dret encobreix una violència el reconeixement de la qual és imprescindible per assolir un govern democràtic. Es tracta, així doncs, de desemmascarar la separació idealista entre dret i violència per tal de conscienciar la democràcia de la seva pròpia ferocitat i salvaguardar així la possibilitat d’un estat d’excepció. Però no ens confonguem: no es tracta pas d’una anàlisi àrida sinó més aviat d’un florit assaig polític a la vegada farcit de referències que van de Shakespeare a John Ford. 
   
És fàcil apreciar que l’obra està vinculada a les problemàtiques de la política actual sense, malgrat tot, ser-hi explicitades. Animem els lectors, per tant, que la llegeixin tenint presents l’auge de les polítiques alternatives, del dret a decidir o del gihadisme. Veuran clarament que l’autor també té en ment aquests temes quan parla de Benjamin, Derrida o Agamben. A més, esperem que gràcies a aquestes anàlisis en comprenguin millor les arrels i potser se n’albirin possibles camins cap a una solució. 

Miquel À. Riera