Les nostres recomanacions i propostes

Un simple sopar, en aparença intranscendent, es converteix en el detonant a partir del qual la narradora de Musclos per sopar es comença a plantejar la seva vida i la de la seva família. Amb el rerefons de la separació i posterior unificació alemanya, Birgit Vanderbeke construeix un relat en el qual es qüestiona els fonaments de la família tradicional, encara que com que està situada a la ciutat de Berlín podria extrapolar-se a qualsevol altra ciutat occidental. Una mare i uns fills emmotllats a les pretensions, anhels i gustos del pare, fins que un simple fet fora de la quotidianitat provoca una desconnexió amb aquesta normalitat i de sobte tot és diferent. Tots els elements que configuraven la vida familiar, fins que els musclos es troben damunt de la taula, s’ensorren, suscitant intranquil·litat i desassossec al principi, però a mesura que van aflorant els sentiments de la mare i dels fills, anem descobrint els seus veritables pensaments i es deixa de representar una farsa que s’anava succeint dia rere dia.

Davant la figura del pare que imposava la disciplina a casa, la mare camaleònica canviava contínuament per donar sentit a aquesta vida, i mostrava unes vegades la cara de mestra d’escola, unes altres la cara de mare i amb més freqüència la de mestressa de casa. Davant d’aquesta figura que imposava el seu criteri, la narradora busca el seu espai no només dins de la unitat familiar, sinó també en la vida; el piano i la lectura d’amagat es converteixen en una forma d’evasió, en una forma de vida.

L’obra de Vanderbeke, guardonada el 1990 amb el premi Ingeborg Bachmann, ens retorna el sabor de la bona literatura.