Endreço els prestatges de la llibreria tot buscant la millor disposició pel memorable encontre entre les noves edicions de
La mort i la primavera, de Mercà Rodoreda, i
El mar, de Blai Bonet. Obres clau, imprescindibles de la cultura catalana, de la cultura en general. Obres que ens deixen sorpresos, impressionats. D’entrada tenen en comú haver tingut edicions problemàtiques, les dues han estat sota la mirada cinematogràfica d'Agustí Villaronga (tot i que només una ha esdevingut finalment pel·lícula), les dues acaben de ser reeditades per Club Editor i traduïdes al castellà. Descarnades i poètiques alhora, dirigides contra la societat més benestant i puritana de l'època, en les dues hi batega un fort component autobiogràfic per les dures experiències viscudes per l'autora i l'autor. La guerra, la paternitat, l'adulteri; la malaltia, la solitud, la desatenció, els abusos, Déu. I sobretot, la mort, la mort i la forma de morir, amb recursos fantàstics i polítics en el cas de Rodoreda; amb elements religiosos i naturals en el cas de Bonet: narracions dràmatiques, l'una amb un estil més directe i explicit, l'altra més al·lusiva i insinuant. Amb plena atenció al detall que en el relat esdevé presència simbòlica, ens podem imaginar fàcilment com Rodoreda i Bonet observen l'ànima humana.