Les nostres recomanacions i propostes

Ressenya
Francesc Garriga
Cosmonauta
Per Blog de La Central
26.4.2017

Cosmonauta unifica encara més la seva producció polint i fent evolucionar els versos. Aquest exercici d’esmolar, d’escandir un altre cop, de suprimir fins a arribar a l’essència permet afirmar que ens trobem davant del nou llibre de Francesc Garriga. La seva poètica s’adequa més radicalment en fons i forma per emmarcar el missatge sense ornaments amb uns recursos que facilitin l’accés a aquest missatge. Perquè Garriga enganya: disfressat amb pell de xai (la preponderància dels versos d’art menor, l’ús de les minúscules, les paraules de fàcil digerir) es transforma en llop quan aborda els grans temes de la literatura. I ho fa de manera elegant, sense violència ni estrèpits, com si ens expliqués una faula a la manera dels clàssics grecs i llatins, uns dels seus referents més clars. Garriga repta el lector a submergir-se en un univers personalíssim i vol que el receptor completi allò que ha començat el poeta.
Estem davant, doncs, de la fixació definitiva d’una obra singular i universal. L’última revisió d’un escriptor obsessionat a treballar els versos i les imatges per dir exactament el que vol dir i de la manera que ha triat. Cosmonauta és el marc que ell desitjava: el poema net, en una sola pàgina, amb els marges marcats perquè hi respirin les paraules i els silencis, perquè es pugui apreciar clarament com l’autor tracta l’amor, la por, el desig i la frustració, la solitud i la mort.