Les nostres recomanacions i propostes

Qui va inventar l’expressió novel·la coral segurament no es referia a un text en què intervenen més de cent cinquanta veus narradores. Les dels vius, cada una amb la seva singularitat, ja siguin criats, amics de la família, periodistes, mestresses de casa o senyores de l’alta societat que han deixat per escrit les seves impressions d’aquella nit infausta de la mort d’en Willie, el fill d’Abraham Lincoln. I les dels morts –és a dir, els malalts–, instal·lats en la seva provisionalitat, avorrits de la seva existència monòtona, recolzant la seva reticència en un seguit d’eufemismes fal·laços, cada un explicant la seva història, que és la de la seva mort i la del que els va passar després, resistint les escomeses dels que ja viuen en l’eternitat, decidits a convèncer-los, per bones o males arts, perquè abandonin el seu estat transitori, i que conclouen en un múltiple i heterogeni conjunt que reflecteix tot allò que té la mort de democràtic. Els dos grups, de vegades complementant-se, sovint acotant-se i, sobretot, contradient-se, configuren un relat obsessiu en el qual, a través d’intervencions de veracitat dubtosa, s’intenta arribar a construir una veritat, la història en si mateixa.