Les nostres recomanacions i propostes

Una de les preocupacions principals que ens ha travessat al llarg dels segles és la idea de perdurabilitat. Fos per motius d’honor o religiosos, caure en l’oblit –com així ho demostrava la damnatio memoriae a l’antiga Roma– suposava la pitjor de les condemnes. 

El que trobem en aquest llibre és un elogi a la pèrdua. Com la mateixa Schalansky ha explicat, la seva rutina consisteix a anar a la biblioteca i, des d’aquest espai baluard, investigar i escriure, descobrir-nos el món. No obstant, aquest món que ens mostra no existeix, sinó que es va construint a partir de bocins de memòria.

En un dels dotze capítols en què es divideix aquesta llista, l’autora apunta que «el fragment és l’eterna promesa que alimenta el romanticisme» i és que el que veiem en aquest inventari són diverses històries on fets del passat s’entrecreuen amb la ficció gràcies a la conservació –parcial o de testimonis– d’aquestes «coses perdudes» i la imaginació de qui les ha recuperat. 

Palaus desapareguts, illes que s’enfonsen, fragments de pel·lícules que mai es van estrenar, els cants d’amor de Safo o el foc devastador són alguns dels elements que serveixen com a pretext a Judith Schalansky per recuperar Garbo, records personals o, simplement, per recordar-nos que la impossibilitat de conservar-ho tot ens ha de fer veure que, per crear un món nou, hem d’acceptar la pèrdua.