Les nostres recomanacions i propostes

Poques ocasions tan clares com aquest llibre per fer-ne una ressenya. El somni de Lucreci és la troballa a què tot ressenyista aspira. I és que no es dóna fàcilment la coincidència d’elements provocadors que conflueixen aquí. Per una banda, tenim un poema on es busca el perquè de les coses, cultivant la raó i la ciència, i on no hi tenen cabuda ni els dogmatismes ni les divinitats. Per l’altra, tenim un biòleg i escriptor (no us perdeu el seu llibre sobre el comte de Buffon) disposat a explicar-nos com arriba fins els nostres dies la filosofia d’un pensador del segle I de biografia gairebé desconeguda. I tenim, també, una llibreria on es recomana El somni de Lucreci, on llueix en una de les seves taules principals, on els lectors l’agafen sabent que l’encerten. Seguint les peripècies del poema filosòfic de Lucreci, Martí Domínguez ens va descobrint com ha estat la seva influència dins la història del pensament; com ha travessat una època darrere l’altra entre la censura i el ressorgiment, sense parar d’il·luminar qualsevol intent de pensar de manera crítica i autònoma. I una pregunta va bategant conforme avança la lectura: com és possible que avui dia la resistència religiosa encara posi en dubte l’evidència científica? Per seguir les petjades de Lucreci, hem de tenir una idea clara: no som éssers especials, som un de tants al mig de la natura i ni el nostre destí ni els nostres deures estan escrits enlloc. La natura serà refugi per a uns, inquietant entorn per d’altres, el seu estudi ens pot fer millors o ens pot fer més cruels, però és dins aquesta immensitat on esgarrapa l’enteniment humà. Martí Domínguez té el talent per descabdellar amb claredat i rigor la línia de pensament que amb el seu poema encenta en certa mesura Lucreci, i ho fa de manera clara i rigorosa amb un toc d’ironia. Així perdem la por davant els conceptes que esdevenen indispensables pels corrents del pensament deutors de Lucreci, com ara els de matèria i buit, adaptació i evolució, melancolia i llibertat, alimentació i reproducció, passió i desencís... Amor i mort, en definitiva, com sempre i des de sempre. Però no us penseu que la cosa acaba aquí; ara és el moment de deixar-se d’intermediaris i sense més preàmbuls agafar el Rerum natura: «Mare dels Ennèades, goig dels homes i dels déus, Venus nodridora, que sota els estels errívols del cel pobles d’éssers el mar portador de naus i la terra fructífera!». Un poema filosòfic escrit sota els auspicis de Venus. Què més podeu demanar?!