Les nostres recomanacions i propostes

Patrick Radden Keefe és un periodista d’investigació del New Yorker convençut de voler mostrar aquelles històries que no volen ser mostrades.

Després de quinze anys publicant articles i de llarguíssims períodes de recerca, Keefe va fer el gran salt al món editorial aportant al sector dues intenses obres en les quals és pràcticament impossible trobar-hi cap buit en el relat ni en la investigació.

Ho vam veure ara fa un any amb No diguis res, una crònica novel·lada del conflicte de l’IRA. Canviant absolutament el punt de mira, però mantenint el to i la intensitat, arriba el torn de la família Sackler: una dinastia de metges d’origen humil, que amb la premissa de procurar-se un bon nom acaba transformant un lema familiar en una obsessió capaç d’impregnar, al llarg de les generacions, a tots els membres de la família, d’una distorsió de la realitat conjunta i hereditària.

Submergits en una època en què l’epidèmia d’opiacis segueix sacsejant els EEUU, l’autor té la valentia de destapar la història d’una de les principals famílies causants d’aquest degoteig constant de morts i de l’origen d’un problema nascut de les deficiències socials del país.

L’esforç d’Arthur Sackler per tirar endavant una família d’immigrants a Brooklyn, sumat a la falta d’escrúpols i una falsa filantropia basada en el benefici propi, va aportar a les generacions posteriors les eines per convertir la medicina -i el benestar social que aquesta hauria de comportar- en una empresa basada en el màrqueting i l’obsessió per vendre. Un conjunt d’accions que han permès als Sackler, fins el dia d’avui, posar-se la bena als ulls per seguir-se mostrant al món com els grans herois.

Escrita al més pur estil thriller, l’Imperi del dolor és una crònica que, a banda d’exposar de manera clara i precisa uns fets concrets, no deixa de ser una crítica punyent a la impunitat dels qui més tenen.

Crònica d’una nissaga, els Sackler, que amagant-se darrere de grandioses donacions a l’art i la ciència, no deixen de ser aquells que van crear l’OxyContin: un analgèsic a base d’opioides amb l’objectiu únic i exclusiu de fer-se rics, tot i ser conscients del mal que comporta.