Les nostres recomanacions i propostes

Amb L'anguila assistim a una classe magistral que la seva temàtica es vertebra en diferents eixos: des de la narració del cos devastat fins a l'exposició crua del desig. El diàleg generacional s'interposa davant l'espectador; a vegades la veu de Juanita es fon amb les inquietuds d'una jove que està començant a conèixer la vida més enllà de la primera llar. Els records narrats per Paula s'intercalen amb la correspondència passional dels seus avis, i en aquest enllaçament, la memòria i la pèrdua es fonen en una mateixa paleta.
Igual que el desig, el duel també apareix com un dels protagonistes fonamentals en la narració: percebem l'absència després de l'avortament de la mateixa manera i paral·lelament a com viu Juanita la mort del seu difunt marit. L'anguila és el dolor que no cessa i penetra constantment la mirada del lector, és l'exposició del cos com a espai polític i lloc de vivències on totes les històries conflueixen. Però és també un relat resilient, una lliçó de vida i un advertiment: Bonet ens convida a plantejar-nos en quina manera alguns cossos ens sotmeten sota l'eloqüència d'un discurs atractiu l'única fi del qual és el sotmetiment. Audaç, intel·ligent, fonamental per a una generació que anhela recordar i honrar al cos com el sobirà polític que és.