Les nostres recomanacions i propostes

L'any 1995, per primer cop a Espanya es va editar Las hijas de Lilith, de la historiadora de l'art Erika Bornay. Potser és un dels documents que millor analitzen les conseqüències històriques i culturals de l'aparició de la figura de la perversa. I a l'anàlisi d'aquest arquetip femení, trobem els primers testimonis que s'entronquen en la construcció de la bruixa. Què és exactament una bruixa? És probable que no sigui possible aferrar-nos a una única definició. Assumirem la figura de la bruixa com a risc, és un personatge que experimenta a través de la paraula, a través de la pràctica (des de la medicina alternativa fins a la simulació de rituals, des de la pràctica sexual fins a la lectura de manifestos). I si partim de l'innegable, podem dir que una bruixa és abans de res una dona que es mostra, i que en aquest exercici, es confronta. En aquest sentit, mostrar-se és necessàriament ser perseguida. Des del seu desterrament a l'Edèn fins a les lleis de Comstock passant per la caixa de bruixes de la inquisició, la bruixa es pren com una entitat religiosa, nociva per al relat patriarcal on la dona és sobretot un Etern Femení complaent, sumís i càndid. Silent.

En els inicis d'aquesta persecució, es pensava que la crema d'una bruixa era un sinònim de neteja: com l'incendi de tots els llibres que mai haurien d'haver-se llegit, allò que crema purga, purifica, provoca l'oblit en aquells que van veure les flames. Però el que mai van sospitar és que, tal com sentenciava Safo en els seus poemes, algun dia, algú es recordarà de nosaltres. Que aquesta selecció de lectures serveixi per recordar, criticar, sospitar, i per sobre de tot, gaudir de la paraula i experimentar amb ella. Som les filles i continuarem conjurant.