Les nostres recomanacions i propostes

Quan Toni Soler tenia dotze anys, al seu pare li van diagnosticar un tumor cerebral de mal pronòstic. L’agonia va durar quatre anys i ara, a l’edat que tenia el seu pare quan va emmalaltir, sent que és el moment de posar per escrit tot allò de què va voler fugir relacionat amb la malaltia i la mort del pare, i concloure així un dol que va quedar amagat per les ganes de viure d’un adolescent. Si esperem trobar el Toni Soler que coneixem com a periodista i humorista televisiu, ens endurem una sorpresa, perquè aquí ens trobarem amb la intimitat i el dolor que qualsevol persona ha patit o patirà davant la pèrdua d’un ésser estimat i ho fa d’una manera honesta i directa i amb una sensibilitat colpidora.
 
El llibre és també un retrat familiar que reflecteix molt bé la manera de fer d’una generació extremadament soferta, que va patir una guerra i que va sortejar les adversitats d’una postguerra gens fàcil, una generació en què l’amor es demostrava treballant per fer que la vida de la família fos millor i deixant una mica de banda les mostres d’afecte, que s’enyoren quan arriba la mort i un pensa que hauria d’haver dit “t’estimo” més sovint i sense vergonya.
 
Parlar del pare o de la mare és parlar d’un mateix. Les seves morts ens expliquen, tant com les seves vides.