Les nostres recomanacions i propostes

Les crítiques contra l'ordre social establert formen part de la història de la humanitat. Des de l'antiguitat clàssica, han emergit veus reivindicant un món millor, lliure dels mals del moment. Segons el context històric, s'han alçat de maneres i amb matisos diferents: des de la retòrica o portant a la pràctica un projecte de canvi definit; de forma individual o col·lectiva.

Es fa referència a aquest tipus de pensament com a utòpic des que Thomas Moro va encunyar la paraula utopia el 1516, per anomenar la societat ideal que va descriure. L'ambigüetat, provablement intencionada, en l'ús del terme - eutopia, lloc on tot està bé, o outopia, lloc que no és enlloc?- sembla haver actuat com a precedent d'una certa ambivalència que l'ha acompanyat en els temps. I és que rere el caràcter bucòlic de la utopia, sovint hi ha un poder subversiu latent, disposat a rebel·lar-se per fer realitat el seu somni. La història de les utopies té una cara amable que es pot llegir com la dels imaginaris sobre el progrés humà, i una altra més espinosa: com la història de les injustícies i patiments socials. El resultat és el relat de les lluites entre les faccions més crítiques i els poders interessats en apagar les seves veus, com també de determinats canvis fruit de les seves victòries.

El nou atles Le monde diplomatique cartografia el món des de diferents angles d'aquesta peculiar història i esdevé un interessant anàlisi sobre les propostes més recents que aspiren a un futur millor.