Aiguaneix

"La lectura dels poemes que componen Aiguaneix, de Roser Cabacés, es perllonga com l’aigua pura del rierol en el temps interior, el temps de l’ànima que, per expressar-se, viatja en metàfores i imatges simbòliques: «ben en silenci/ sento les veus de l’invisible». Així els poemes ressonen a l’ànima com una simfonia composta en diferents moviments i visions interiors, «finestres badades/ per albirar el misteri». L’experiència mirífica de la primera lectura es perllonga en les lectures segu¨ents perquè els poemes d’Aiguaneix ho donen tot, però en preserven el misteri perquè així obra també la natura, «sempre sabent que el misteri s’amaga/ perquè el regal és saber-lo invisible". (De l´epíleg de Teresa Costa-Gramunt).