Ad absurdum

Ad Absurdum no és en si una oda a l´absurd. Tampoc no vol dir que els poemes siguin absurds, com a mínim no tots. Ad Absurdum és l´interval de temps indeterminat entre tocar la superfície de l´aigua i enfonsar-s´hi, i totes les preguntes existencials que et passen pel cap en aquests moments: sobre la vida, l´univers i tota la resta. Entre totes aquestes qüestions, amb les seves dosis de clorofil·la, certa ironia i pinzellades de profunditat variable, l´absurd, atemporal, impersonal, s´intueix com a resposta, com a patró que regeix les nostres vides. I això és molt bonic, perquè si estem aquí perquè si, vol dir que nosaltres mateixos podem decidir el sentit de la nostra existència.