Els sots feréstecs

Els sots feréstecs (1901) és la primera novel·la modernista i assenyala l’inici d’una de les èpoques més brillants de la narrativa catalana. Al costat de Solitud i de La punyalada, és una de les grans novel·les de principis del segle XX i un clàssic indiscutible de les nostres lletres, que atrapa els lectors d’avui amb una trama intensa i uns personatges impactants. Mitjançant la història de mossèn Llàtzer, un capellà exiliat a una aïllada contrada muntanyenca on la natu-ra feréstega es fusiona amb els seus habitants, Casellas ens ofereix una visió impactant de la societat d’un temps, el tombant dels segles XIX i XX, marcat pel conflicte entre individu i societat, entre tradició i pro-grés. El protagonista de la novel·la, símbol de l’artista transformador lluitarà per desvetllar unes gents esquerpes i somortes, que no volen despertar del seu son ancestral. L’adquisició de la consciència i de la voluntat humanes per damunt dels lligams atàvics, un tema universal tractat a partir de la interpretació visionària d’uns personatges pouats en una realitat concreta, fan d’aquesta novel·la una lectura imprescindible per als amants de la bona literatura. Aquest volum recupera l’edició crítica de Jordi Castellanos, del al text original de Casellas, i inclou, com a epíleg, el pròleg històric de l’editor. Conté, a més, una introducció de la professora Maria Campillo, que acompanya al lector a transitar per una de les fites majors de la nostra literatura.