El vent de l´infern

L´Empordà, un mas situat a les terres que ara formen part dels Aiguamolls i els habitants dels pobles veïns són els protagonistes de la novel·la. En aquestes terres, riques en llegendes i en narracions d´éssers imaginaris, es desenvolupa una trama en la qual es posa de manifest que sovint són els monstres més pròxims els que, dotats d´una aparença humana, poden fer més mal que els que fabrica la imaginació dels pobles i dels seus poetes. La història transcorre entre la postguerra i l´època actual, seguint el tronc d´una família desfasada i decadent. Terratinents, falangistes de conveniència, parcers represaliats i grimpadors sense escrúpols que lluiten per sobreviure en un món que canvia molt ràpidament. En contraposició amb tots ells, trobem en Pere, l´innocent i idealista fuill d´un maquis. Dues dones se´l disputen: la bella i sensual Carolina i la Margot, múrria i "refotuda", que simbolitza l´esperit lliure i sorneguer de la gent empordanesa. I dues posicions el tempten: la del naixent moviment ecologista, encarnat pels primers somiadors aque intentaven crear un parc natural als aiguamolls, i la dels promotors de les noves urbanitzacions de la costa, amb les seves ofertes de diner fàcil. I tots ells, vells i joves, capellans i poetes, "tocats" per la tramuntana i neguitejats i excitats pel roenc, el vent de l´infern, un vent que només trobareu en aquest racó, a migjorn de la serra de Verdera, i que apareix cíclicament com a motiu conductor, a la manera dels leitmotivs de les òperes wagnerianes.