Lliçons de pedagogia esportiva

L’individu té els seus límits en ell mateix, però els ignora. [...] Per arribar-hi, caldrà no solament energia i perseverança sinó també sang freda, cop d’ull, observació, reflexió... i en caldrà també per mantenir-s’hi, ja que, en esport, el que s’ha adquirit es perd ràpidament si hom no vigila. Així, l’esporet diposita en l’home gèrmens de qualitats intel·lectuals i morals. La reflexió i el judici, que es desenvolupen quan són exercits, no poden deixar de beneficiar-se del fet que l’esportista no solament és cridat en tot moment a avaluar i a comparar, sinó també del fet que ha de fer aquestes operacions amb una gran rapidesa, perquè la promptitud de decisió gairebé sempre es troba a la base del gest esportiu. Ara bé, aquests són els elements essencials del sentit crític.