Rotija

“Rotija és gairebé un exercici d’exorcisme, el conjur premonitori de la mort, la malaltia, la decrepitud i la desaparició del desig. No es tracta, però, d’inspirar compassió. No és un lament confessional, sinó l’escriptura com a diversió i, per què no?, burla d’un mateix. […] malgrat que hi ha molts poemes que semblen partir d’un record, la veu mai no es basa del tot en la memòria, sinó que salta endavant, cap al futur. La pena prové de l’endemà, de l’esdevenidor i de la seva inevitabilitat”, del pròleg de Joan Rius Miralles.