El mirall entelat. Barcelona, identitat i projecte nacional

Per què en les darreres dècades Barcelona no s´ha alineat al costat de Catalunya en la recuperació d´una identitat nacional sòlida? Des de la Generalitat, Jordi Pujol va apostar per dotar el país d´infraestructures i equipaments, allò que en cultura es resumeix en museus, acadèmies i biblioteques. Des de l´Ajuntament, Pasqual Maragall va abraçar la modernitat, impulsant el disseny, l´impacte internacional, un cert glamur. La cultura catalana va sortir especialment malparada d´aquesta fractura, en perdre la batalla del prestigi i del mercat. I la fractura no s´ha tancat encara. En el moment actual, en què Catalunya sembla avançar cap a la independència, Barcelona ha d´assumir la seva responsabilitat amb el país i ha de jugar un paper crucial, ja que capitalitza la presència catalana al món. I això només serà possible amb un canvi d´allò que s´ha anomenat «model Barcelona»: una ciutat espectacle, d´arquitectura icònica, pensada per al turista i el consumidor banal. Barcelona haurà de recuperar la identitat -la seva memòria incrustada en el paisatge-, reconstruir la convivència cívica a l´espai públic, augmentar el sentiment de pertinença dels ciutadans, cedir protagonisme a les iniciatives civils, assumir la seva capitalitat catalana. Només així podrà liderar Catalunya cap a la llibertat, cap a la construcció d´un Estat propi.