Penso, per tant escric

Per foragitar els dimonis que porta dins, perquè dubta, perquè tem, perquè anhela, perquè estima, per saber què pensa... perquè pensa. Escriure és per a Joan Isaac una necessitat vital, una forma d´expressar la seva creativitat artística. D´aquesta necessitat de literaturitzar experiències, sentiments o retalls de vida sorgeix aquest llibre que, com escriu l´actriu Montserrat Carulla en el pròleg, està compost de "petites perles" que traspuen vida i emoció en cada lletra que les compon: "Si encara sou d’aquells que, com Joan Isaac, teniu ganes de viure, viviu-les amb ell. I emocioneu-vos amb ell, com jo, si el cor encara us batega. Ell, com a artista, només desitja això. Provocar emocions. Fer una mica més amable, menys virtual, aquest món estrany i meravellós on vivim. No tingueu por. Viviu. Afluixeu una mica l’aixeta del llagrimall i beveu-vos aquestes emocions a glops petits, assaborint-los”.