Absolutament lluny

Tres dones decideixen tocar el dos, fotre el camp, volar: La sortida d’aquest viatge és sota un pont de ferrocarril en algun indret prop d’una àrea metropolitana. Un pont sobre una riera seca. A primera vista sembla que estiguin soles, però no. Si una cosa tinc clara, és que acompanyant la Mari, la Josi i la Portuguesa en la seva fugida intravenosa hi ha una gentada, una autèntica gentada.(Fragment del pròleg de Joan Anguera)
Absolutament lluny, finalista del Premi Ignasi Iglesias i estrenada el 1997 sota la direcció de Xicu Masó, significa la primera incursió de Josep Julien en el terreny de la dramatúrgia.