El cobert

El cobert posa la mirada sobre els factors interns de persistència de dolor i desintegració que incideixen en l’actualitat sobre tres germans d’una família catalana d’esquerres i de classe treballadora en una Catalunya d’avui dia que ha obligat i continua obligant milions de ciutadans a suportar en silenci i amb desesperança el menyspreu cap a l’aportació històrica feta per la seva classe, el silenciament dels seus sacrificis, la falta de reconeixement dels seus mèrits i l’ofegament de la millor part de si mateixos: llur creativitat, en ares d’un conformisme gris i mediocre que no permet que el país tiri endavant. Aquesta mirada se centra en la repetició inconscient de les conductes errònies que es transmeten de generació en generació, en un cercle viciós de frustracions, per manca d’un examen honest i radical de la història familiar i col·lectiva. Només aquells personatges que en l’obra són capaços de fer el salt cap a aquesta evaluació profunda de llurs grandeses i febleses i de la contribució a ambdues de les generacions anteriors, poden sortir d’aquest cercle viciós que els manté en un estat de paràlisi codependent.
En aquest sentit, El cobert és una obra optimista, perquè aposta per trobar solucions a base de confrontar el passat i donar-li el pes que li corrrespon; tot el contrari d’un oblit inconscient imposat per un lideratge polític i una societat que encara no tenen el valor de fer front a la història i sanar les ferides individuals i col·lectives, incloent i comprenent en comptes d’excloure. És una aposta, culturalment parlant, per sortir de les repeticions que permeten que, encara ara, el “Manifest Groc” sembli haver estat escrit la setmana passada.
Aquesta obra va obtenir l’accèssit al I Premi 14 d’Abril de Teatre.