The Hamlet´s Circus

“No hi ha mirall que reflecteixi millor la imatge d’un home que les seves pròpies paraules.” Aquests mots, dits pel filòsof i humanista valencià Joan Lluís Vives a mitjan segle XVI, sintetitzen clarament la necessitat que em va empènyer a escriure aquest text. Situada en un circ en plena decadència, la peça planteja la dificultat que suposa canviar les regles inamovibles d’un joc del qual ens és impossible fugir. Com puc canviar el meu món, el meu públic, el meu circ quan els paràmetres que regeixen el meu habitat es basen en elements tan febles com l’audiència, les xifres o el perillós regust de l’èxit? Si allò que veig o el discurs que escolto no m’agrada com puc esborrar del mirall la meva imatge? Preguntes com aquestes duen el nostre protagonista a l’abisme. Una tria sempre suposa una renúncia. Una manera honesta de qüestionar-se allò que fem o allò que som. Una decisió sensata que ens defineix i que ens compromet amb el món. Participar-hi o no. Jugar o sortir-se’n. Ser o no ser. Aquest és el veritable dilema dels nostres dies.