La pedagogia catalana al segle XX. Els seus referents

Prendre consciència dels nostres orígens, per tal que aquest coneixement ens donés el poder d´alliberar-nos de la seva dependència, és la finalitat d´aquesta primera i notable síntesi de Jordi Monés del que ha estat la pedagogia catalana al segle xx. Prenent com a eix central l´educació reglada, se´ns ofereix una anàlisi crítica de la complicada i particular evolució de la pedagogia catalana que es mou entre la renovació i el pes de la tradició. Monés realitza una lectura del devenir educatiu de Catalunya que s´allunya dels criteris eclèctics amb què massa vegades s´elabora aquest tipus de síntesi. Un llibre escrit des de l´experiència i la perspectiva d´una de les figures més destacades de la nostra historiografia educativa contemporània.