Joan Vinyoli-Eudald Puig. Correspondència (1981-1984)

Joan Vinyoli-Eudald Puig. Correspondència (1981-1984)
18,00 €
Sense existències ara
Rep-lo a casa en 2 / 3 dies per Missatger o Eco Enviament*
Que aquestes cartes estiguin disponibles [...] il·lumina l’obra d’un dels millors poetes catalans del segle xx, per una banda, i ajuda a difondre el corpus d’un dels grans desconeguts de la poesia catalana recent; fa que puguem comprendre quina concepció de la poesia tenien i quina relació mantenien tant amb la seva vida com amb la seva obra. En darrer terme, estem davant de dos poetes que van entendre la vida a través de la poesia i que s’entenien l’un a l’altre». (del pròleg de Carles Morell)
«Bé, nosaltres, els patidors, els somniadors, els anhelants, no tenim res llevat de la “força” (o no és cap força) d’estar en un salt permanent sobre el buit (dins el buit).» (Vinyoli, octubre de 1981)
«Veig mig Terrassa que avui llueix al sol com un immens maó trepat de xemeneies, i més lluny encara, on cel i horitzó s’entelen de calitja, hi ha la carena de “Les Martines”, els meus turons de la infància terrassenca, poblats de pins foscos i algunes feixes de vinya». (Puig, octubre de 1981)
«Bé, nosaltres, els patidors, els somniadors, els anhelants, no tenim res llevat de la “força” (o no és cap força) d’estar en un salt permanent sobre el buit (dins el buit).» (Vinyoli, octubre de 1981)
«Veig mig Terrassa que avui llueix al sol com un immens maó trepat de xemeneies, i més lluny encara, on cel i horitzó s’entelen de calitja, hi ha la carena de “Les Martines”, els meus turons de la infància terrassenca, poblats de pins foscos i algunes feixes de vinya». (Puig, octubre de 1981)