No et facis posar cendra. pensament i religió en Joan Maragall

A «Dimecres de Cendra», el poeta adreça a una noia anònima un missatge antiascètic i anticlerical: «No et facis posar cendra […] que no té res que veure — la mort, la cendra, amb tu.» Enfront de la negació de la corporalitat pròpia dels rigors quaresmals, el poeta fa una crida a viure plenament la vida, el plaer, els sentits. Lluny de qualsevol preocupació confessional, subverteix les concepcions tradicionals sobre el temps i el més enllà a la recerca d’uns moments d’eternitat que trenquin l’escissió entre la vida i la mort. * Pluralisme i interculturalitat Raimon Panikkar Pluralisme i interculturalitat A cura de l´autor i de Milena Carrara Pavan. Coordinació de l´edició catalana: Jordi Pigem. Traduccions de Julia Argemí, Jordi Pigem, Anna Serra, Josep Torras, Dolors Ventós i Maria Verdaguer Raimon Panikkar és, sens dubte, un dels pensadors que més ha contribuït a la reflexió sobre el pluralisme i la interculturalitat, uns conceptes que van molt més enllà de la mera tolerància, d’un relativisme banal o d’un multiculturalisme fàcil. Malgrat la set de comprensió universal, Panikkar considera que no hi ha ni pot haver-hi una única perspectiva humana universal: hi ha invariants humanes, però no hi ha universals culturals. * La saviesa dels pares d´Israel La saviesa dels pares d´Israel El tractat Abot de la Misnà Traducció del text hebreu i arameu de Joan Ferrer, introducció i notes de Jordi Sidera Són sentències breus, immediates, intel·ligibles: sentències de saviesa dels pares d’Israel. L’Abot, un tractat insòlit dins la Misnà (la Torà oral), és un dels textos més difosos i celebrats del món hebreu. Escrit en un acurat estil literari, l’Abot ens presenta unes reflexions que es descabdellen amb elegància i s’il·luminen mútuament. * Demostració a Teòfil Lluc Demostració a Teòfil Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza Edició i traducció de Josep Rius-Camps i Jenny Read-Heimerdinger Han hagut de passar gairebé dos mil anys perquè l’obra de Lluc, desmembrada des de les primeries del segle segon en dos llibres de gènere literari ben divers (Evangeli i Fets), pugui ser llegida unitàriament com el que és: un informe —una demostració— sobre la messianitat de Jesús, redactat en dos volums per un mestre jueu i adreçat a un personatge molt notable, l’«excel·lentíssim Teòfil», fill d’Annàs i cunyat de Caifàs, summe sacerdot durant els anys 37-41 dC. * Religió i comunicació Lluís Duch Religió i comunicació Lluís Duch exposa amb rigor i claredat la creixent importància que adquireixen avui els mitjans de comunicació com a nova estructura d’acollida, en detriment de les tres estructures d’acollida clàssiques (codescendència, coresidència i cotranscendència, és a dir, família, ciutat i religió). Explora també el concepte de tradició, la importància del símbol, la diferència entre informació i comunicació, la crisi de confiança en les institucions religioses, l’acceleració del tempo vital, l’erosió del sagrat i la revolució del creïble. * ¿Quin futur per al cristianisme? Luc Ferry Philippe Barbarin ¿Quin futur per al cristianisme? Un cardenal i un filòsof, cara a cara Tots dos són cercadors. L’un es mou en el camp del pensament i la política; l’altre, en el de la pastoral. Tots dos miren de donar resposta a les mateixes preguntes: ¿és cert que ens trobem en plena crisi de valors?, ¿és cert que la religió davalla? ¿Quin futur per al cristianisme? ens permet assistir a un diàleg lúcid i intel·ligent entre l’espiritualitat religiosa representada per Barbarin i l’espiritualitat laica representada per Ferry. * Di-wa-n Hal·la-g Di-wa-n Edició, traducció i cal·ligrafia àrab de Halil Bárcena Predicador popular, viatger i pelegrí infatigable, missioner errant per terres de l’Orient, savi inspirat i poeta de la unió mística i l’amor diví, Husayn ibn Mansu-r al-Hal·la-g (858-922) és cèlebre per la seva poesia extàtica i sapiencial, que presentem en aquest volum en traducció catalana directa de l’original àrab. Aquesta edició incorpora el text àrab cal·ligrafiat pel mateix traductor, i presenta la poesia hal·la-giana amb una nova ordenació temàtica que en facilita la lectura. * Notícies * 8 de novembre de 2010 El cardenal de Lió serà entrevistat a Barcelona amb motiu del llibre "¿Quin futur per al