Pels camins de l´etnografia: un homenatge a Joan Prat

Una jubilació és, abans que res, un trànsit que duu a un canvi d´estat. Com no podia ser menys, la jubilació d´un antropòleg, com en Joan Prat, no podia estar exempta d´una ritualització, tot i que el context social en que ens movem sigui cada dia més banal i menys ritualista. De fet, a les societats que ens serveixen de model no hi ha ritus de jubilació. Aquest és un invent de la societat industrial i productivista. En el nostre cas, a més, ?l?empresa? no aporta un ?rolex? convencional, però sí un pla de prejubilació. Tot plegat, sembla que el ritual més raonable i el més ple de significat pot consistir a revisitar el camí fet per l?iniciat amb la complicitat d?aquells que el van acompanyar durant el trajecte. I, en aquest cas, el ritual va acompanyat, com no podia ser menys, d´un llibre d´homenatge, que esperem plagui al protagonista de l´efemèride.