El parany de Medusa

El parany de Medusa
Sense existències ara
Rep-lo a casa en 2 / 3 dies per Missatger o Eco Enviament*Sobre el llibre El parany de Medusa de Erik Satie publicat per Arola al 2009:
Sembla que Satie va concebre aquesta obra – que anticipa el teatre dadaista dels anys vint i fins i tot el teatre de l´absurd dels cinquanta – a finals del segle XIX, durant l´època en què va col·laborar amb l´humorista de Montmartre Jules Dépaquit. Però no fou fins al 1913 quan va reprendre la feina, reduint el primer treball de cinc actes en un de sol. Aquest mateix any va fer una representació privada a casa del compositor i crític Roland Manuel, però no fou fins al 1921 quan l´obra va ser representada al Teatre Michel, durant una sessió de teatre buffo organitzada per l´actor i director de teatre Pierre Bertin.Entre les diverses anècdotes que tenen lloc durant l´obra, destaca el conflicte que anuncia la lluita de classes, entre el baró i el seu criat. D´altra banda, es perfila la constant lluita de Satie contra el formalisme i el racionalisme cartesià aplicat a la música i a l´art en general, tal i com demostra l´anàlisi dels noms que l´autor escull pels seus personatges. Per últim, cal destacar la presència a l´obra de l´anteposició de la intuïció sobre la raó, així com l´ús dels sorolls dins la música, reivindicat pels futuristes de l’època.
Fidel al principi segons el qual la música mai ha de sobreposar-se a la paraula, Satie va compondre per aquesta comèdia lírica set ballets que constitueixen una mena d´intermedis entre els diàlegs. Aquests balls estan escenificats per un pianista i un mico mecànic que el protagonista de l´obra, el Baró Medusa, ha fet fabricar per a la seva diversió. Sense cap dubte, es tracta de l´encarnació de l´inconscient del baró que, juntament amb el seu majordom Policarp i el mico, configuren un mapa força fidel de la personalitat i l´estil del propi Satie. Tal i com ell mateix cita a l´inici de l´obra:
Aquí tenim una peça de fantasia... sense realitat. Una broma. No hi veieu res més. El paper del Baró Medusa és una mena de retrat... és fins i tot el meu retrat... un retrat de cos sencer.
Altres llibres de Erik Satie
El llibre El parany de Medusa de Erik Satie pertany a la matèria
Veure altres ressenyes de Teatre i Arts Escèniques
Ressenya
Kit Mackintosh
Gritos de neón
Este no es un ensayo al uso: Mackintosh intenta introducirnos con su escritura a una especie de nueva carne sonora; por lo tanto, no encontraremos estrictamente tecnicismos musicales que expliquen ...

Ressenya
Grafton Tanner
Las horas han perdido su reloj
Las políticas de la nostalgia
Durante las guerras napoleónicas, un brote de nostalgia asoló las tropas francesas, los enfermos vegetaban de pena y morían poco tiempo después. Los médicos de la época estudiaron varias opciones p...

Ressenya
Lucía Carballal
Las últimas
A través de unos diálogos que ponen el foco en lo relacional, acompañamos a los personajes en esos entres que permiten a Carballal explorar la complejidad de la identidad y las relaciones ...

Ressenya
Angélica Liddell
Solo te hace falta morir en la plaza
Revisar los límites del arte o el concepto de éxtasis son algunos de los temas que Liddell aborda. Una visión contemporánea que choca con valores construidos en el barroco y heredados hasta nuestro...
