Catalans de les lletres i les arts del segle XX

Sobre el llibre Catalans de les lletres i les arts del segle XX de Ferran Sendra publicat per Arola al 2013:

Catalans de les lletres i les arts del segle XX és un recull de retrats i paraules dels grans clàssics de la cultura catalana de la segona meitat del segle XX. És un llibre que recull l’essència i l’esperit d’uns anys, sense cap mena de voluntat de ser antològics ni canònics. De vegades, la tria ha estat en funció de la qualitat de la foto més que del document que representava o de la categoria artística del representat.
El periodista, crític, novel·lista i poeta David Castillo i els seus excompanys fotògrafs del diari Avui Ferran Sendra i Robert Ramos, ens proposen revisitar el passat gloriós d’una cultura que vivia en les pitjors condicions possibles, en un escenari hostil, però que es mantenia ferma i sòlida, amb figures inimitables com Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Joan Oliver, Joan Perucho, Montserrat Roig, M. Aurèlia Capmany, Joan Fuster, Joan Vinyoli o Josep Palau i Fabre.
David Castillo en el seu article “Només ens salvarà la qualitat” inclòs a Catalans de les lletres i les arts del segle XX ens ho explica: “El Ferran i el Robert van poder visitar-los i disparar aquestes instantànies des de les seves Nikon. Fotògrafs del diari Avui des dels anys de la Transició política, van assistir a la recuperació d’una cultura que provenia d’abans de la guerra i dels durs anys de la postguerra fins als canviants anys setanta. En aquest període van coincidir des d’herois que provenien d’un llarg exili europeu i sud-americà fins a joves escriptors que feien els primers gargots mentre intentaven mantenir la cara alta davant les adversitats. Si un s’ho llegeix amb la documentació exclusiva del que expliquen els llibres de text, tot plegat li semblarà una marcianada, però aquest llibre és la demostració que tot això va existir. […] Les fotografies van ser fetes normalment per a entrevistes extenses, realitzades si no em falla la memòria per gent tan competent com Avel·lí Artís, Agustí Pons, Mercè Ibarz, Lluís Bonada, Julià Guillamon i, sobretot, Joan Rendé. Els retrats, com comprovareu, són producte també del temps i de la feina en els vells laboratoris, és a dir, una feina de paciència i convicció.”