La cantonada i altres histories

"I en fi, que no ens volem estar de dir que tot això de les bombolles i els totxos és un mite que ja comença a fer-se carregós, i que vol posar esparadrap a una nafra que el que requereix és un tractament més agressiu. Aquí, de l´únic que hi ha hagut una bombolla, senyor Peris, és d´imbècils, i afortunadament encara no ha esclatat."

"A mi no em parlis amb aquest to de veu. Agra, aspra, àcida. Que civilizat el menyspreu. Per què t´estimo? No em toques. Fa temps que no ens toquem. Una carícia, un petó de pedra, buit com el vidre dels teus ulls."

"La porta de l´edifici, llavors, s´obrirà. La veuràs sortir enmig d´una boirina de daurats i blaus, i el pessic de l´estómac empenyerà els esbatecs d´una gavina de sang fins a la gola, i en l´ofec momentani la teva indecisió s´allargassarà, pesant, en un minut etern."

"El nen de la cantonada no té mai carícies de pa amb oli i sucre, a casa. Només té la carícia que cada dia li fa la Mercè a dos quarts i cinc de sis."