Menors i migrants

«A finals d´estiu del 2018 vaig arribar als barracons d´un antic institut de secundària. Allà es va instal·lar un dels primers centres d´emergència destinats a acollir menors estrangers no acompanyats o sense referents familiars que estaven arribant a la ciutat, que en aquell moment passaven els dies i les nits a les comissaries de policia, entre matalassos de plàstic, cafès solubles i entrepans de màquina, a l´espera de ser traslladats.» L´hermetisme de l´administració i el silenci (o la censura) dels professionals que hi treballen fan que el funcionament dels centres de menors resti en l´opacitat i en l´estigma. L´autora d´aquestacrònica periodística dona el testimoni privilegiat de qui conviu amb menors migrants i explica el seu dia a dia: el xoc cultural, l´adaptació, les esperances, la descoberta d´un món nou, els atacs rebuts, el context social... En Samir, en Hmad o en Mohamed són alguns dels protagonistes d´aquest relat, on s´ofereix una visió inèdita dels centres d´acollida, del seu funcionament i de la seva realitat. OBRA GUANYADORA DEL IV PREMI DE PERIODISME LITERARI UAB