Versos de pedra seca

L´autor adscriu la seva poesia al que anomena «poesia de la mediocritat», una poesia que defuig qualsevol intent d´excel·lència, que evita la falsa puresa que és tan aliena al fet de la vida, i que podem trobar a la mirada sobre qualsevol temàtica. Allò que l´aglutina, com és el cas dels poemes aquí reunits, és el seu tractament: mitjançant el llenguatge, intenta esbrinar què s´amaga rere les coses i els esdeveniments, comuns i mediocres, que conformen el dia a dia i tot allò amb què podem relacionar-los. Així, és una poesia quotidiana, de vegades irònica, sobre la vida més prosaica o sobre la mort (de persones concretes); sobre les divinitats, la mitologia i el pas del temps; sobre la memòria i els records, o la presència i l´absència dels fills i la natura, on destaca la mar Mediterrània com un territori filosòfic i emocional que es va dissolent. Tot plegat, un espai personal (com tot allò que conforma la geografia de qualsevol individu) contemplat des d´un mur de pedra seca on l´autor s´asseu en un intent per consolidar tot allò que acaba conformant-nos.