La xava


La xava

En les seves novel·les, Juli Vallmitjana ens presenta un retrat escruixidor i avui imprescindible dels ambients més pobres de la Barcelona de 1905. Més enllà del verisme i de la versemblança, té la valentia d’oferir ni més ni menys que la veritat: del terreny que trepitja (els barris de sota Montjuïc), de les persones que s’hi busquen la vida (lladres, putes, mangants…) i de la llengua que parlen. Avui com aleshores ens enlluerna l’ànima la llengua d’aquests personatges, rica, barrejada, tan especial i divertida, tan eficaç. La prosa de Vallmitjana, narrativament molt bona quan descriu un descampat o una cara o relata un robatori, es torna perfectament llisquent i viva quan els personatges parlen, i en tots dos casos convenç per una simple i difícil cosa: la veritat.
Juli Vallmitjana (1873-1937). Argenter de professió, la seva vocació inicial és la pintura, que abandona per la literatura. És una figura insòlita dins del panorama literari català del tombant del segle XIX i de la primera meitat del segle XX. Arrelat al segle XIX per la tradició de la qual parteix i també per tradició familiar, l’escriptor barceloní projecta, en contrapartida, algunes de les que seran les principals línies de la modernitat literària del segle XX, sobretot de la segona meitat.
Juli Vallmitjana (1873-1937). Argenter de professió, la seva vocació inicial és la pintura, que abandona per la literatura. És una figura insòlita dins del panorama literari català del tombant del segle XIX i de la primera meitat del segle XX. Arrelat al segle XIX per la tradició de la qual parteix i també per tradició familiar, l’escriptor barceloní projecta, en contrapartida, algunes de les que seran les principals línies de la modernitat literària del segle XX, sobretot de la segona meitat.