Gent que plora en silenci


Gent que plora en silenci

Sobre el llibre Gent que plora en silenci de Pilar Senpau publicat per Proa al 2014:
Per què ens agraden tant els contes de Pilar Senpau? Com diu el pròleg de Joan Margarit, la literatura de Senpau comença i acaba en la vida, neix de l’experiència pròpia –en major o menor grau– i sap convertir-se en experiència del lector. La nena que vol portar el mar a la banyera de casa, la viuda que troba flors d’una desconeguda a la tomba del marit o el llibreter fascinat per una caixa d’eines... què tenen en comú? Novament en paraules de Joan Margarit, són gent que no destorba la felicitat dels altres, que accepta la duresa de la pròpia vida, sabent que la pèrdua forma part de l’alegria.Altres llibres de Pilar Senpau
Altres persones que han llegit Gent que plora en silenci de Pilar Senpau han escollit
El llibre Gent que plora en silenci de Pilar Senpau pertany a la matèria
Veure altres ressenyes de Narrativa Moderna i Contemporània
Ressenya
Wu Ming
Ovni 78
El col·lectiu d’escriptura italià Wu Ming escriu coralment aquesta novel·la, inabastable i psicodèlica que esdevé un fresc del final dels anys setanta a Itàlia.

Ressenya
Paul Murray
La picadura de abeja
Una lectura absorbente y conmovedora que explora las complejidades de la identidad, el peso del pasado y las silenciosas grietas que pueden resquebrajar incluso los núcleos familiares más sólidos.

Ressenya
Sarah Bernstein
Manual per a l'obediència
Una lectura que qüestiona les nostres certeses i ens obliga a reflexionar sobre l'adaptació, el preu de l'obediència cega i la silenciosa pèrdua d'identitat. Prepara't per a sentir: aquesta novel·l...

Ressenya
Priscilla Morris
Papallones negres
Ambientada a la primavera de 1992 a Sarajevo, la protagonista d’aquesta història, la Zora, ens porta pels diferents llocs on habita la memòria, la pèrdua i l’amor en temps de guerra.
