El llibre de les cases

El llibre de les cases
Luca Mastrantronio, Corriere della Sera – «Andrea Bajani, a través de les cases, ha escrit una novel·la sorprenent. El llibre es mou entre els regnes mineral i animal, donant vida a cases i coses com si fossin personatges, però sense diàlegs. Com? Gràcies a la mirada que tot ho escolta de Bajani, que com a poeta para l’orella a la veu interior de les coses.»
Daniele Giglioli, La Lettura – «Bajani dona ritme musical als llocs domèstics viscuts, imaginats o fins i tot simplement fantasiejats.»
Massimo Recalcati, La Repubblica – «Paraules que re- mouen, fereixen, enderroquen, obren, desarticulen, esquincen, mouen, generen vida.»
Renato Minore, Il Messaggero – «Sens dubte, una bella creació literària.»
Massimo Raffaeli, Il Manifesto – «Andrea Bajani ha escrit una novel·la formativa que revisa les novel·les formatives, l’estructura modular de les quals, vista en retrospectiva, s’assembla a caixes xineses o a un telescopi bolcat que aniquila l’excés de proporcions.»
Andrea Cortellesa, Il Sole – «Com la serra d’una tortuga que ens afanyem a perseguir, una casa és com un recipient de sorra feta de molts instants de cristall, que flueixen, en l’estret embut de la vida, cada dia, apropant-se al seu final. D’aquí l’anhel, tan sever com innegable, d’un llibre com aquest.»
Concita de Gregorio, Casamatta – «M’ha encantat El llibre de les cases, que és dolorosíssim i punyent.»
Filippomaria Pontani, Il Fatto Quotidiano – «La verdadera casa secreta de Bajani és el ritme d’una prosa acurada i generosa.»
Furio Colombo, Il Fatto Quotidiano – «T’agafa per sorpresa, per l’estat d’ànim tranquil i la cauta amabilitat amb què proposa, fent-se passar per un assaig, una manera completament diferent d’explicar.»
Alessando Zaccuri, Avvenire – «Habitualment són els poetes els que es dediquen amb més diligència a la dissecció de la llengua. També en aquest sentit, la confiança que sempre ha tingut Bajani en l’escriptura és de tot menys casual. En la seva recerca, l’escriptor ha qüestionat progressivament les formes convencionals, en un treball de remodelació de la llengua i del relat.»