L’autora i Premi Nobel de Literatura, Svetlana Aleksiévitx explica al llibre
Temps de segona mà. La fi de l’home roig que la generació de la Rússia de 1960 va ser la generació de les cuines. La població va anar abandonant els seus apartaments comunitaris i va començar a tenir accés a habitatges que incloïen una cuina, sovint d’entre 8 i 12 metres quadrats, sense cap luxe ni prestació extraordinària. Malgrat això, les famílies van acollir amb entusiasme la cuina que ben aviat va convertir-se en un espai confessional, així ho recull: «Per a nosaltres la cuina no és només el lloc on es prepara el menjar, és també el menjador, la sala d’estar el despatx i la tribuna. El lloc on es fan les sessions de teràpia col·lectiva. Al segle XIX tota la cultura russa va néixer en les finques aristocràtiques, i al segle XX, en les cuines.» L’autora assenyala que aquest espai va crear un nou paradigma social: els dissidents de cuina.
Ara que ens trobem a la meitat de les festivitats nadalenques i que són dies que passem molt temps a la cuina, volem recuperar la idea d’aquest espai com un lloc en el qual es difonen idees, es promouen projectes, es bullen sentiments i s’escalden tradicions. Teniu receptaris, propostes sostenibles i moltes idees perquè cuinar també pot servir per manifestar la dissidència, bon profit!